jueves, 30 de septiembre de 2010

Querias civilizacion... toma dos tazas!

Seguro que estareis diciendo... "HOMBRE!  por fin estos 2 dicen algo!". Pero ya lo dijimos al principio que no dabamos un duro por este blog!
Los ultimos tres dias en Melaka fueron muy dispares.
Finalment fuimos a ver el pueblo portugues (Kampong Portugis), estuvimos buscando alguna caracteristica lusa, pero lo unico que nos pudo recordar a nuestros vecinos son las cruces en las casas. Lo que si nos regalo es esta puesta de sol:




El dia siguiente lo monopolizo China. En primer lugar conocimos a Zoei y a su amiga con un nombre impronunciable en cristiano, procedentes de Beijin y Shangai, que nos acompanyaron todo el dia por Malacca. Con que ninguno dominaba el ingles nuestra comunicacion era de lo mas insolita, ellas solo decian "follow-follow" y el Gus como un rey! La amiga de Shangai no caminaba, daba saltitos, sumado al tremendo solano y 4 horas de pateo, se empezo a descomponer la cara y dejo de articular palabras, ni ingles, ni chino mandarin ni malayo ni cantones, ni na de na. Nos llevaron a comer a un "restaurante" chino y fuimos a un templo Chino, que su mayor peculiaridad era que se construyo sin un solo clavo. Con que todavia estabamos avidos de China fuimos a ver un cementerio chino, el mas grande que hay fuera de China, no hace falta que escribamos que lo recorrimos de cabo a rabo.


Luego de tanto noodle, arroz con pollo, spicies, rotis... fuimos a cenar a un restaurante italianol!!! mamma mia que bueno y que limpio! A que parece una foto de cualquier tugurio del Raval o del Born barcelones?




Ya en nuestro ultimo dia, lo pasamos preparando la siguiente etapa y nos empezamos a despedir de Malaka, de Javi y de la inolvidable Emily's House.
Al dia siguiente partimos a la capital de Malaysia, a Kuala Lumpur. Dani, ahi si que hemos parecido Alfredo Landa en "Cateto a babor".  
Fuimos a parar a una guesthouse "Casa Villa" en el barrio chino. La sensacion que nos llevamos de Kuala Lumpur es que todo es muuuuuuuy grande! los edificios son muy grandes, los olores, las calles, los precios, los mercados, los monumentos, la basura, los impuestos que le ponen a las birras, los templos y sobretodo las Petronas, que son monumentales.







Nuestras sensaciones fueron contradictorias conforme iban pasando los dias: de sentirnos realmente extasiados delante de las imponentes torres, hasta abrumados y astiados por el olor y bullicio de las calles de Chinatown.


Pasamos los dias entre visitas a las torres, largas caminatas sin rumbo fijo por frias calles rodeadas de hormigon, arroz con pollo en los puestecitos en las veredas y jarras de cafe caliente esperando que pare la enesima lluvia del dia. Por las noches quedabamos con Daniel, Peruano afincado en Nueva Zelanda, tomando unas cervezas y contandonos la vida.

Mientras decidiamos nuestro proximo destino, Parque Nacional de Teman Negara o al pueblecito costero de Cherating de repente se nos ocurrio... porque no vamos a Borneo? Gus, mira los vuelos que nos vamos a Borneo!!! siiiiiiiiiiiiiiii!!!! subidon: Gin gin gin gin Festival con Daniel para despedirnos de Kuala Lumpur y por la manyana... Nos despertamos, vamos al aeropuerto (justitos de tiempo), cogemos el tren y al llegar una "encantadora" senyorita nos informa que nuestro vuelo sale desde otro aeropuerto y llego el bajon! lo perdimos.Que hacemos? Compramos otro! Ccogimos el siguiente. Subidon!!!
Otro dia hablaremos de como vamos de presupuesto...

Podeis ver mas fotiquis pinchando aqui

15 comentarios:

  1. Annaaaa tiaaa quina envejaa!!! quines fotos.... ja veig que ho esteu disfrutant! Ptns!!

    ResponderEliminar
  2. EO nois, qué està pasando? beers, gin tonics...si esteu en el paraiso, i akí barna ja amb la tardor sobre el cap.
    Bueno, me desvirgué en las redes sociales...5 intents a casa (grrr). guardats al Word i per fi s'envien,buff, tard.
    Pero com teniu tot el temps del món cabrons!
    Impresionant foto posta de sol. i ara rumbo..?
    Bueno xikets, que seguiu disfrutant i poseu moltes fotos per poder rabiar a gust al sofà.
    PETONS AGUSANNATS!

    ResponderEliminar
  3. Cronika d'una Vaga:
    Vaga No General.
    Doncs sí, es va liar Parda! Pels 4 inutils de sempre que aprofiten qualsevol cosa per fer sabotatge, cremar tot lo que poden, i treure la merda antisistema, antisocial, antidemocrática i molt més.
    Piquets que traicionen la cordura,sentit comú i la llibertat.El poder de la Força, que es perd.
    Los Derechos de unos, terminan donde comienzan los de los demás.
    Opinions de la Vaga, les que vulguis. Jo personalment vaig anar a treballar, no perquè no cregui en el perquè, però no en el Com, Quan i Qui organitza. No vull ballar amb la seva música. Sindicats casats amb governs i vaga pactada.
    Vaguistas que es queden a casa consumint tv, sindicats despertant tard,pq es veuen amenaçats, bueno, coses de politiqueo brut i interessat. Simple opinió personal.
    El POBLE tenim el poder, però cal mobilitzar-se com cal. Què tal si fessim un dia de NO consum, no encendres llums, ni mòbils, ni teles...quants diners perdrien les grans empreses, i el govern. Cal moure's de veritat, i jo la primera, però a caseta s'està molt bé,mentres tinguis cerveses o menjar a la nevera, tele i cotxe, que importa..en fin.
    Patim un Desequilibri Global.
    Pero Viva La Clase Obrera.
    S'ha de Reformar TOT. I TOTS tenim el poder per fer-ho.
    Que molts haurien de sortir i conéixer el que esteu veient.
    Per cert, m'ha encantat la foto de Zoei i la amiga de Shangai.
    MUAS Gussanats!

    ResponderEliminar
  4. UEN 9:54 a.m. Pg Vall Hebron 159, Barcelona.
    CLIMENT entra triomfant a gimnàs amb un paper dedicat a la Anna que diu : (cantat per ell com un escolanet de primera)
    " És l'hora dels adéus i ens hem de dir ADÉU-SIAU. No és un adéu per sempre sinó a reveure
    ... continua en directe al teu mail, grabació inèdita...tot un regal per tu.

    ResponderEliminar
  5. Madre míaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Los mochileros del año! :)))) Esas fotos se ven bien, pero vuestras crónicas son LO MEJOOOOOOR! Disfrutad mucho y seguid informando que es genial poder seguiros! :) Sus quiero!

    ResponderEliminar
  6. El Climent cantant? que? no tinc res al meu mail, NECESSITO veure aquest video, URGENT!!!!
    Eva quina cronica, l'has clavat! no donava un duro per aquest blog pero m'esta encantant tanta informacio i comunicacio!
    Aurora ja veus que no estem del tot malament no? el CVI continua en peu?
    Carol has llegado ya de tu viaje???
    Albert, la foto de las Petronas es per tu!!! vaig recordar-me molt de tu quan estava alla.
    Envieu-me lo del Climent si us plau!!!

    ResponderEliminar
  7. Eo, que ja miro lo del Climent's video aviam...
    I ja veus que això de les red socials ja m'està viciant, m'encanta tenir noticies vostres...que guay això del blog.
    El CVI amb els mossos més aprop, je je.
    L'Albertito diu que moooooltes gràcies, i que té una coseta per tu per quan tornis, que lo mantiene.
    Avui soparet del Pau...jo, un sopar sense tu...snif...beber,fumar,beber,fumar....
    Eo, que Encara que diguem Anna, Gus, estàs implicito, com un pack indivisible...
    Gus, que no te coarten i filosofa por el blog, que hay algunos que nos gusta...
    Borneo??
    Venga, que quiero ver fotos...y el rapport con todo lujo de detalles que em feu sentir allà.
    MUA!

    ResponderEliminar
  8. Chicos, que buenas fotos, me encantan por donde andan. Ana, te queda bárbaro el pelo corto. Y Gus...esta como siempre. Les mando muchos cariños.
    Alfon

    ResponderEliminar
  9. guapa! gràcies! un petonàs

    albert

    ResponderEliminar
  10. alfon: como que estoy como siempre? si he bajado 8 kg de la ultima vez que me viste y con esta barba parezco brad pit.

    ResponderEliminar
  11. juuuuasssssssssssss!!! Annita, qué empatía con las chinas!!! con ese careto pareces una más XD
    muy guapas las fotos y la crónica, real como vosotros mismos.
    Un besazo!

    ResponderEliminar
  12. Ei Anna guapa!!

    Quins paisatges, és per flipar. No havia tingut oportunitat de veure el blog amb tranquilitat. A mesura que veig els vostres dies de viatge m'entren unes ganes de marxar jeje, ole per tu i pel Gus per fer-ho.

    Que estigueu molt bé. Un petó pels dos.

    Laura

    ResponderEliminar
  13. Laura guapa!!! que guai tu per aqui!
    Tenies rao: no pots tocar el cap dels nens!
    T'envio un peto molt molt gran des de malasia!

    ResponderEliminar
  14. Eeei Anna, de moment encara hi som al CVI, a veure quan tornis.... et trobem a faltar al menjador, ja t'han dit que esta millorant considerablement el menu?? han canviat les patates xips del pollastre per patates fregides! ...congelades...però patates fregides!quin luxe! ;) Ptns wapa!

    ResponderEliminar